Tot i que es tracta d’una novela, està escrita amb un to que s’assembla més a una cronologia de fets, desprovista d’ànima. Aquesta sensació no m’abandona durant els fets ocorreguts durant el període en que Vladimir Antónov-Ovséienko va ser el Cònsul a la Barcelona. Un període molt molt convuls amb una guerra civil, entre les diferents faccions de l’esquerra republicana, dins la guerra civil. Es posa molt clarament de manifest que les lluites internes i la prioritat per la revolució, van ser una de les causes de la caiguda de la república i la victòria dels feixistes. Un cop el Cònsul és enviat de nou a Moscú, on estan molt més preocupats per la suposada disidència interna, és quan el llibre canvia el to i es torna més empàtic. Els personatges comencen a esdevenir rics en matissos i aquella ànima perduda resurgeix per tancar la novela amb un millor regust.
hace 3 años