EL CÓNSUL DE BARCELONA

EL CÓNSUL DE BARCELONA CLARET, ANDREU

Portada de EL CÓNSUL DE BARCELONA
Nota media 6,50 Bueno 2 votos 1 críticas

Resumen

La ciutat és un bullidor d’il·lusions, conspiracions i tragèdies. Vladimir Antónov-Ovséienko, el cònsol soviètic, té l’encàrrec d’ajudar la rereguarda republicana però també controlar la CNT i perseguir els trotskistes del POUM. El vell bolxevic s’enamora de Catalunya, s’interessa pels anarquistes i estableix grans complicitats amb Lluís Companys. És l’any dels processos de Moscou i la seva dona, Sòfia Levin, descobreix els horrors de l’estalinisme i els comparteix amb el seu marit, que viu escindit entre la lleialtat i la veritat. Stalin no se’n refiarà mai. Antónov- Ovséienko escriu un testament polític que deixa al seu fidel xofer, Josep Tarrida, un militant del PSUC, per donar-lo a conèixer quan Hitler hagi estat derrotat.Vuitanta anys més tard, una jove historiadora russa el descobrirà a casa d’una dona misteriosa de norantaanys que viu envoltada de llibres i records.

1 Críticas de los lectores

6

Tot i que es tracta d’una novela, està escrita amb un to que s’assembla més a una cronologia de fets, desprovista d’ànima. Aquesta sensació no m’abandona durant els fets ocorreguts durant el període en que Vladimir Antónov-Ovséienko va ser el Cònsul a la Barcelona. Un període molt molt convuls amb una guerra civil, entre les diferents faccions de l’esquerra republicana, dins la guerra civil. Es posa molt clarament de manifest que les lluites internes i la prioritat per la revolució, van ser una de les causes de la caiguda de la república i la victòria dels feixistes. Un cop el Cònsul és enviat de nou a Moscú, on estan molt més preocupats per la suposada disidència interna, és quan el llibre canvia el to i es torna més empàtic. Els personatges comencen a esdevenir rics en matissos i aquella ànima perduda resurgeix per tancar la novela amb un millor regust.

hace 3 años